Gràcies a la secció local d’ERC de Cerdanyola del Vallès, els ciutadans hem pogut esbrinar part d’allò previst a l’acord de govern local signat entre PSC-EV i ICV-EUA, en concret el referent a: “En temes de planificació estratègica, es planteja el desenvolupament del projecte Urban de millora del riu Sec com eix central de la ciutat amb prioritat per al vianant, instant a l’Agència Catalana de l’Aigua a que millori la llera i els marges del riu fins 2014, nous planejaments urbanístics als sectors Mafinsa, Riviére, Aiscondel-Can Cordelles i una nova zona comercial centralitzada al passeig del Pont amb connexions amb avinguda Catalunya, passeig Acàcies, Can Xarau i la plaça Granadoshttp://bit.ly/KX63Mz

Segons informa ERC-Cerdanyola, està previst el canvi d’usos d’unes parcel·les “industrial” i “zona verda” per a usos “‘industrials amb usos comercials permesos”, la desaparició de la zona verda, el lliurement d’unes naus preexistents a l’ajuntament per a fer equipaments, la construcció d’uns edificis per a zona comercial i d’oficines, amb un aparcament de 235 places compartit per aquestes activitats.

Primer de tot vull valorar positivament la feina feta per l’ERC Cerdanyola, especialment pel seu regidor Daniel Mallén, el qual m’ha fet arribar documentació en relació aquest afer i ha publicat una entrada al seu blog http://bit.ly/MTcNiC. Considero que és una molt bona forma de fer política: informar a la ciutadania d’allò que es discutirà als plens municipals i fer-nos saber del perquè del sentit del seu vot.

Probablement la proposta s’aprovarà, fàcilment el govern local podrà trobar el “regidor número 13” per a fer majoria. No tinc més informació que la facilitada per ERC , però si m’ho demanessin a mi també votaria en contra, si bé per d’altres motius diferents. M’explico.

Coincideixo plenament en criticar la lamentable política comercial de l’ajuntament, crítica que no seria específica d’aquest nou govern municipal, sinó que fa anys que s’arrossega, podríem dir que de sempre. I és lamentable per gairebé inexistent per un costat i per equivocada quan s’ha manifestat. Un dels fiascos més sonats, que provoca estupor i incredulitat a gent que arriba de poblacions veïnes, és que cap dels dos mercats municipals no tingui aparcament soterrani propi. Lamentable.

També sóc d’acord que un edifici de 8 plantes és totalment aliè a la zona, trenca tota la fisonomia de l’entorn i la pitjor solució urbanística possible dins del pla Urban de remodelació del Riu Sec.

En el mateix sentit,  entenc que cal preservar la zona verda – també seria necessari dignificar-la perquè ara només serveix per a lloc d’esbarjo per a gossos- i en criticar l’acceptació d’unes naus com equipament sobre les quals no està prevista cap utilitat, ni tan sols necessitat. Acceptar-ho seria un regal enverinat, atès que passarien a patrimoni públic unes instal·lacions amb uns costos de conservació i manteniment que encara no s’han estudiat i que, hores d’ara, semblen superiors als beneficis d’un ús incert al qual es puguin destinar.

Ara bé, no posaria cap impediment en la instal·lació de la zona comercial amb la correcció de tot allò abans esmentat. Crec que és una proposta oportuna i, fins i tot, necessària, atès que actualment dels diferents supermercats existents a Cerdanyola només el Condis de Canaletes – Guiera té aparcament propi. El fet que la zona actualment sigui perifèrica no li veig cap impediment per a la seva instal·lació, però caldria lligar-ho perfectament amb el futur desenvolupament urbanístic previst al pla Urban.

No hi ha res que ens indiqui que l’oferta prevista no sigui capaç de crear sinèrgies (què poc m’agrada aquesta paraula) positives, tot portant cap allà nous comerços, avui en dia inexistents a la zona. La instal·lació d’un Mercadona i d’oficines o d’altres botigues, pot ser un pol d’atracció vers la instal·lació de nous espais i crear una positiva competència amb d’altres zones.

La societat Mercadona té clars i obscurs, Hi ha moltes crítiques a la gestió comercial i a la política social de Mercadona, però d’altra banda és una de les poques empreses que creen ocupació, té uns productes a preus molt competitius i una bona sensibilitat amb les intoleràncies alimentícies, sent un dels primers en etiquetar els seus productes informant si contenien gluten.

La crisi actual, l’atur desbocat, no ens pot fer esclaus de qualsevol proposta que creï ocupació, però hem de ser conscients si hi ha d’altres alternatives. És a dir, algú més té previst invertir a la nostra ciutat? Ens podem permetre el luxe de sacrificar nous establiments comercials? No ho tinc clar.

Personalment sóc dels que pensa que aquesta crisi, que també ho és d’un tipus de sistema productiu concret, hauria de provocar, més enllà de la crítica als polítics, als banquers, als mitjans de comunicació…, el sorgiment d’una economia social basada en el cooperativisme. Pel cas concret, en cooperatives de consum que puguin oferir una oferta comercial més avantatjosa per als consumidors. Però tot indica que aquestes propostes no reïxen, les que hi ha són micro empreses, no creen ocupació més enllà del petit grup de socis i tenen poques possibilitats d’invertir diners. Enrere queden experiències com el Maxi de Cooperativa 70 a Caldes de Montbui. Bons projectes però possiblement massa vinculats a partits polítics, la qual cosa els va permetre créixer, però mai estabilitzar-se i competir. La pitjor conclusió de tot plegat és que el sistema està en crisi, però no en creem de nous amb l’efecte perniciós de ser sotmesos al primer. Però potser aquesta discussió aniria molt més enllà i seria més profunda.

Potser faltaria parlar del petit comerç i de la repercussió que aquest supermercat podria tenir sobre aquells, però si s’han permès d’altres instal·lacions semblants, no entenc perquè no s’hauria de permetre aquesta. Tanmateix, el petit comerç moltes vegades ha estat massa protegit per les administracions sense que hi hagi hagut, excepte petites excepcions, una contraprestació vers els consumidors, amb millors preus, creació de nous formats, innovant… Caldria exigir-li al petit comerç que apostés per noves formes, que no s’acomodi amb la botiga de sempre la qual ni tan sols té un toc d’autenticitat, sinó de desídia.

Dijous sabrem si s’aprova i, si és així, com s’executarà el projecte i quina repercussió tindrà en el futur. Restarem atents.